Hi ha una base de dades mundial de traduccions de llibres?

Per què ningú no et pot dir si un llibre existeix en la teua llengua

Hem cartografiat tots els carrers del planeta. Hem seqüenciat el genoma humà. I, tanmateix, si vols saber si un llibre concret existeix en una llengua concreta, ningú no t'ho pot dir.

Ho vaig descobrir de la manera més normal. Volia saber si un llibre que estimava existia en la meua llengua. En castellà, la resposta va costar una cerca. En valencià va costar un cercador, una botiga en línia, la web d'un llibreter i, després, res: no un no, sinó un lloc on s'acabava el camí. Ho vaig contar sencer per a MIDAS. El carreró sense eixida no és meu. Tots els lectors, en totes les llengües, hi topen en algun moment.

Zenòdot és el catàleg obert de traduccions de llibres més gran del món mantingut activament, construït correlacionant més de 50 fonts bibliogràfiques (així és com cerca). També és incomplet per definició: només veu allò que alguna biblioteca, en algun lloc, ha catalogat i ha obert. Igualment paga la pena construir-lo.

Per què no hi havia cap base de dades mundial de traduccions

No és perquè no se li haguera acudit a ningú. Perquè ningú no n'ha estat mai responsable.

Cada biblioteca nacional cataloga el que es publica al seu territori. Cada llibreria llista el que pot vendre. Cada editorial coneix el seu fons. Cada registre és acurat, però s'atura a la seua frontera. La pregunta «en quines llengües existeix aquest llibre?» cau just al clavill que queda entre ells. No és faena de ningú, així que cap catàleg no la respon.

Què va passar amb l'Index Translationum

El més semblant que tenia el món era l'Index Translationum de la UNESCO, alimentat durant dècades per les agències nacionals fins que la majoria ho van deixar de fer. El 2025 la UNESCO el va publicar com a dades obertes, i Zenòdot l'ha incorporat com una font més. No el substituïm: en som hereus respectuosos.

Llengües minoritzades: invisibles, no absents

Per a qui llig en una llengua minoritzada en el mercat editorial —el basc, el sami, el bretó, la nostra—, els llibres hi són. El que passa és que no es veuen. Una traducció publicada per una editorial menuda fa trenta anys, catalogada només per una biblioteca no-estatal, és on s'acaba el camí.

Quan un catàleg mira tots eixos registres alhora, el lector pot veure, per primera vegada, què té realment a l'abast en la seua llengua.

Una precaució: el que Zenòdot mostra de cada llengua és un mapa dels catàlegs que s'han obert, no una mesura de la literatura que existeix. On una llengua sembla escassa, el forat és nostre, i ens toca tapar-lo.

Les llengües dominants, simplement, ho noten menys

Qui llig en anglés, francés o castellà dona per fet que la seua llengua està ben documentada. Ho està, dins del seu mercat. Pregunta què ha arribat a l'anglés des del georgià, el tàmil o el valencià, i els grans catàlegs també coixegen. Són exhaustius amb el que ven la seua indústria, i prims amb tot el que ha vingut de fora.

Els escriptors, i els qui els publiquen

Sovint els escriptors són els últims a saber on han anat a parar els seus llibres: a llengües que no lligen, a editorials amb què mai no han tractat, a catàlegs on mai no se'ls acudiria buscar. De tot el que consta registrat, un escriptor pot vore ara, d'un colp d'ull, les llengües a què ha arribat la seua obra. Un editor que sospesa una traducció pot vore el mateix abans de decidir.

Per què ha de ser obert

Un catàleg com aquest és infraestructura, i la infraestructura de la lectura no hauria d'estar darrere d'un mur de pagament. Cercar-hi és gratuït, i ho continuarà sent.

El camí encara s'acaba en algun lloc. La diferència és que ara algú es fa responsable de fins on arriba.

Preguntes freqüents