A quantes llengües s'ha traduït un llibre?

Tria un llibre que estimes. Ara dis-me a quantes llengües està traduït.

Sona a una cosa que un catàleg t'hauria de dir en un segon. No ho fa. El registre de les traduccions d'un llibre està escampat entre biblioteques nacionals, agències d'ISBN i bases de dades comercials que no es parlen entre elles. Una edició turca és al catàleg turc; una de georgiana, al georgià; i cap font per si sola no ho ha tingut mai tot. Ja vam escriure sobre per què és així en una entrada anterior. Aquesta parla del que passa quan deixes de buscar catàleg per catàleg i els correlaciones tots.

La metamorfosi de Kafka apareix a Zenòdot en 38 llengües. L'àlbum multilingüe Soc petita?, en 82. No perquè hàgem traduït res, sinó perquè les edicions ja existien: arxivades en catàlegs diferents, esperant que algú les aparellara amb la mateixa obra.

Què fa Zenòdot

Zenòdot és una plataforma lliure i independent que correlaciona registres de més de 50 fonts bibliogràfiques (biblioteques nacionals de tots els continents, Wikidata, l'índex històric de la UNESCO i agregadors comercials) per respondre una sola pregunta: s'ha traduït aquest llibre a aquesta llengua?

Ara mateix el corpus correlacionat conté 61,9 milions d'edicions, organitzades en 12,9 milions d'obres i extretes d'una base de 230 milions de registres. Documenta 638 llengües a través de les seues fonts, i resol la identitat d'un autor mitjançant més de 70 milions de variants de nom, de manera que Dostoievski, Достоевский i ドストエフスキー porten tots a la mateixa persona, escrigues l'escriptura que escrigues.

No hem inventat cap d'aquestes fonts. Les hem connectat. I vam construir la connexió per donar a una edició en català, basc, gal·lés o amazic el mateix tractament documental que a una en anglés; no com una funció afegida després, sinó com la raó per la qual el projecte existeix.

Què ha canviat aquest estiu

Durant molt de temps la part difícil no era trobar les edicions. Era reconéixer que dos registres (un arxivat sota el títol original d'una obra, un altre sota un títol traduït en un alfabet diferent) són el mateix llibre. Quan un catàleg deixa en blanc la llengua d'una edició, o n'escriu el títol una mica diferent, aquesta edició cau fora del registre. Un camp de llengua en blanc no és una absència. L'edició hi és; el catàleg, simplement, no diu què és.

Aquest juliol, Zenòdot va completar una unificació a gran escala: més de 108.000 registres d'obra duplicats es van fusionar en les seues famílies canòniques. Edicions que estaven disperses van tornar a casa. I, de passada, la correlació va restituir la llengua de milions d'edicions que els catàlegs havien deixat sense registrar, aparellant-les a través de les seues germanes amb una llengua que sí que podíem identificar.

Ara més de 57,7 milions d'edicions duen una llengua resolta: més de 4,7 milions recuperades en aquesta unificació.

Les llengües que més hi guanyen

Ací ve el que importa. Quan repares un catàleg fragmentat, les llengües que més hi guanyen no són l'anglés, el castellà ni el francés. Aquestes sempre han estat ben servides. Els guanys cauen sobre les llengües que el mercat editorial tendeix a passar per alt.

L'occità ja supera les mil edicions amb llengua identificada a Zenòdot: unes cinquanta de recuperades fa poc, edicions que totes les fonts tenien però cap no havia etiquetat. El maithili i el sondanés, llengües amb desenes de milions de parlants cadascuna, van guanyar centenars d'edicions cadascuna. No són llengües obscures. Són llengües grans que els catàlegs comercials a penes registren, fetes visibles aparellant el que les biblioteques del món ja tenen.

Aquest és tot el sentit de l'exercici: la infraestructura no inventa ni una sola traducció. Restitueix la llengua que els catàlegs fragmentats havien deixat muda.

Comprova-ho tu mateix

Busca un títol i mira com s'apleguen les llengües: La metamorfosi (38), Soc petita? (82), Hamlet (24 i pujant).

Busca un autor en qualsevol escriptura (llatina, ciríl·lica, CJK, àrab, hebrea, grega) i et respondrà la mateixa persona.

Prova-ho amb un llibre en la teua llengua. Sobretot si és menuda. És aquí on Zenòdot s'esforça més per ser útil, i on més necessita el teu ull quan s'equivoca.

Pots buscar-hi a zenodot.app.

Què encara no pot fer

La mateixa honestedat de sempre. Zenòdot es nodreix de les metadades del món, i aquestes metadades són incompletes: esbiaixades cap a les llengües ben dotades de recursos, primes abans del 1990, cegues a la major part de l'autopublicació. Algunes edicions duen l'etiqueta "Possible traducció": una inferència algorítmica que pot ser errònia. Un llibre que falta a Zenòdot rarament falta a la impremta; més sovint la infraestructura que el connectaria, simplement, encara no existeix. Cap ferramenta, aquesta inclosa, pot reclamar la totalitat. Les dades no ho permeten, i fingir el contrari seria la manera més fàcil de ser inútil.

Qui hi ha darrere

Zenòdot el fa una sola persona, des del País Valencià: sense inversors i amb una capa pública que continua sent gratuïta. La convicció que hi ha al darrere és clara: la infraestructura que documenta les llengües minoritzades del món no hauria de dependre del mateix mercat que les va fer invisibles d'entrada.

Preguntes freqüents

Hi ha una única base de dades que registre totes les traduccions d'un llibre?

No. L'Index Translationum de la UNESCO va deixar d'informar a la major part de països cap al 2013; els agregadors comercials en cobreixen una fracció; les biblioteques nacionals registren el que es publica dins de les seues fronteres, no les traduccions cap enfora. Zenòdot en correlaciona desenes alhora, però cap ferramenta, Zenòdot inclosa, no pot pretendre tenir-les totes.

Quan Zenòdot diu que una obra existeix en 38 llengües, què vol dir?

Vol dir que Zenòdot ha aparellat edicions en 38 llengües amb aquesta obra a través de les seues fonts. Informa del que els catàlegs documenten, no del que ara mateix està imprés o en estoc.

Per què les llengües minoritzades es beneficien més de la correlació?

Perquè les seues edicions són les que més sovint queden sense catalogar, mal etiquetades o encallades en una sola base de dades nacional. Aparellar les fonts recupera justament els registres que cauen per les escletxes; i aquests registres són desproporcionadament en llengües menudes.

Zenòdot és una llibreria?

No. És una ferramenta de descoberta. Et diu on existeixen les edicions i enllaça cap a les botigues; no ven llibres ni en garanteix la disponibilitat.

El que construir Zenòdot no para d'ensenyar-me és això: un catàleg conté el que s'hi ha connectat, no el que existeix al món. Una traducció que falta en una base de dades quasi mai falta a la impremta. El que falta és el cablejat. Aquest estiu n'hem tirat una mica més.